SANT CUGAT DEL VALLÈS

Sant Cugat del Vallès compta amb una de les tradicions centenàries més conegudes al Vallès: el <<Paga-li Joan>>. Aquesta manifestació aplega a multitud de ciutadans per la celebritat de Sant Pere com a sómbol i orgull del poble. La tradició gegantera a Sant Cugat és d'època moderna, ja que els primers gegants que van ballar pels carrers i places eren els de la Casa Closa de Sabadell. Lany 1980, van pensar qu podrien construir uns gegants i sombolitzessin els actes centrals de la dansa de la festa major. En Joan i na Marieta van ser encarregats a l'artista Manel Casserras i Boix de Solsona. La geganta sosté un ventall amb la mà dreta, mentre que el gegant, el qual té el braç esquerre plegat a l'esquena en forma de salutació per iniciar la dansa, duu un ram a la mà dreta per oferir-li a la seva balladora. Les dues figures destaquen per la seva gran alçada, convertint-los en uns dels gegants més alts de Catalunya, duts per un sol portador. A la gran festa de presentació dels dos gegants, van actuar de padrins els gegants de la vila veïna de Rubí i els de la ciutat de Barcelona i de seguida van adquirir el seu ball propi, una adaptació del Paga-li Joan. Entre les activitats més destacades que han realitzat les figures i la seva colla, hi ha la participació en la ballada d'inaguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona l'any 1992 o l'organització en dues ocasions de la trobada comarcal de gegants del Vallès els anys 2012 i 2017, convertint així a la Marieta en pubilla del Vallès i essent els màxims representants territorials els corresponents anys.

Destacar també que la família gegantera de Sant Cugat la completen diferents gegantons: el Valentí, estrenat l'any 1993 i construït pels alumnes del Taller D'Arts Plàstiques Triangle; la Salut, geganteta estrenada l'any 2012 i construïda pel Taller Sarandaca de Granollers; i el Monjo, gegantó manotes que va ser presentat en societat l'any 2016 i creat per l'artista Adolf Priante.